B E R G E R A C
Aquest passat dijous, 10/02/2011, vaig tenir la possibilitat de retrobar-me amb un familiar que no veia d'ençà l'any 1968.
És el meu cosí Manuel Tejerina.
Vaig conviure, amb ell i amb la resta de família, una breu temporada estival de l'any 1968, a Bergerac. No solo parlar, al meu bloc, de temes personals, però, en aquest cas, he pensat que prou s'ho val de fer-ne excepció, del tot motivada per la importància emotiva que ha tingut la nostra retrobada.
Tot va començar, quan des de la Rodonella, vaig decidir anar, tot fent autoestop, a visitar la tia per part del meu pare -La tia Juana- que vivia a Bergerac , amb la justificació de fer pràctiques de francès que era l'idioma estranger que havia estudiat a l'escola.
Dit i fet.
Malgrat l'oposició de la meva família que no veia cap necessitat ni d'anar a França ni de practicar el francès , vaig fer el viatge, tot amb autoestop, des de casa fins a Bergerac. Vaig gaudir de tota mena de vicissituds i puc ben dir que, totes les experiències viscudes durant la meva breu estada estival a Bergerac, són, encara avui, un record agradable i una experiència molt satisfactòria.
Fou allà, aquell estiu del 1968, on vaig conèixer la família Tejerina, tenint un major tracte amb el meu cosí Manuel. És amb ell, amb qui, aquest dijous passat , ens hem retrobat i hem fet reviure tots aquells records d'aquell estiu de l'any 1968, a Bergerac.
Com era fàcil de suposar , el meu cosí ha canviat d'aspecte .
Jo, el recordava alt, prim, cabell llarg .....etc.
Ara ja no és així.
Però hi ha una característica seva, que veig que no l'ha canviada gens ni gota . Ell segueix sent, talment com ja era l'any 1968 a Bergerac, una bona persona.
Gràcies, cosí Manuel.
****
Vegeu enllaços relacionats amb l'estada a Bergerac
****
****
03.-Cançó cantada, vora el riu Dordonya
****
04.- Le Zorro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada